L'any hidrològic 2016-17 ha estat sec a Catalunya amb puntuals episodis de pluges que han recarregat els embassaments

L’any hidrològic 2016-17, que ha transcorregut durant el període comprès entre l’1 d’octubre de 2016 fins a la mateixa data de 2017, s’ha definit pluviomètricament com a generalment sec, amb una tardor i, sobretot, una primavera amb acumulacions d’aigua puntuals que han fet possible la recàrrega parcial dels embassaments.

 

Aquest període va començar l’1 d’octubre de 2016 amb 377 hm3 d’aigua als embassaments de les conques internes (54% de la seva capacitat) i ha acabat en la mateixa data d’aquest any amb 390 hm3 (56% de la seva capacitat).

 

La tardor de 2016 va ser, en línies generals, molt seca, amb dos episodis de precipitacions (un a finals d’octubre i un altre a finals de novembre) que van permetre una lleugera recuperació de les reserves als embassaments. Pel que fa als mesos d’hivern, aquests es van caracteritzar per la falta de precipitacions, habitual en aquest període de l’any, i també per un descens dels consums respecte l’estiu i la tardor.

 

 

En el clima mediterrani, precisament la primavera i la tardor són les dues èpoques en què es registren més precipitacions. Són els períodes en què es recarreguen les reserves d’aigua (embassaments i aqüífers) i que permeten garantir les demandes per a la resta de l’any. Entre els mesos de febrer i maig ens van travessar diversos fronts a Catalunya que van afavorir l’increment de reserves, tant dels embassaments com dels aqüífers. Mentre el sistema Ter-Llobregat i els embassaments de Darnius Boadella i Foix van incrementar volums que han permès garantir la campanya de reg de l’estiu de 2017, el sistema Siurana-Riudecanyes va incrementar reserves, però no de manera suficient per disposar de volums elevats. Pel que fa a les aigües subterrànies, l’aqüífer de Carme Capellades, que havia registrat un descens continuat en els últims mesos, va experimentar una clara millora.

 

Durant els mesos d’estiu, les reserves dels embassaments s’han reduït de manera lenta però progressiva. Tots els sistemes han afrontat un estiu sec i sense pluges, amb un increment dels consums típic del període estival, que va començar molt aviat i s’ha mantingut càlid i sec fins al final de l’any hidrològic, amb una major demanda de reg i a una evaporació més elevada.

 

Això ha provocat que entre juny i setembre, els embassaments de les conques internes s’hagin reduït en 27 punts i prop de 200 hm3, passant del 86% (601 hm3) de principis de juny al 56% (390) de primers d’octubre. L’estalvi i l’increment de la dessalinització han estat peces clau en el manteniment de les reserves.

 

Tot i aquest període sec, també s’ha tingut una especial cura de l’aqüífer de la Vall Baixa del Llobregat, assolint en la actualitat nivells d’ompliment elevats.

 

S’espera que amb l’inici de la tardor es registrin importants precipitacions que permetin recarregar els embassaments i els aqüífers.