L’equip de gestió del Parc Natural del Delta de l’Ebre, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha constatat dos indicis de reproducció de la tortuga babaua (Caretta caretta) en l’àmbit del parc natural durant el 2017. Aquestes troballes se sumen a les que ja han estat registrades de forma puntual, però relativament continuada, des del 2006 a tot Catalunya.
Evidències en dues platges
El primer indici es basa en la troballa d’un rastre d’entrada i sortida al mar a la Punta de la Banya el passat 23 de juliol. Com que les tortugues marines únicament surten de l’aigua quan van a pondre els ous, les marques evidencien que una femella adulta va buscar un indret per fer-ho, va recórrer uns 25 metres terra endins i va retornar al mar. Tot i que es va inspeccionar la zona, el personal tècnic no va trobar cap indici de niu. En dies posteriors es va realitzar una prospecció general per tot el litoral deltaic amb resultats un altre cop negatius.
El segon és de l’11 de març de 2018. Durant una activitat de neteja de platges, organitzada pel parc natural durant la campanya Per un Delta Net, es van localitzar dos exemplars nounats morts, d’uns quatre centímetres de longitud de closca, a la zona de salicornar de la platja d’Eucaliptus, a Amposta (Montsià). La localització d’aquestes cries, en una zona amb vegetació, i separades entre elles per d’un centenar de metres, fa pensar que, al 2017, una femella reproductora va pondre en aquesta platja o en una zona molt propera. Els exemplars trobats van sortir del niu però, per causes desconegudes, no van arribar mar endins i van ser retornats a la platja o van morir abans d’arribar-hi.
Atenció a futures postes
Molt possiblement, després d’un temporal marí, les cries van ser arrossegades fins a la franja de salicornar, on han restat tot l’hivern fins al moment de la seva descoberta al març. Un enigma que resta per resoldre és perquè van passar desapercebuts els rastres d’entrada i de sortida de la femella adulta quan va realitzar la posta en un tram de platja força freqüentat. Possiblement, la neteja diària, amb mitjans mecànics, de les primeres desenes de metres de línia, va esborrar-los. És interessant destacar que un exemplar juvenil de tortuga marina trobat en la dècada de 1990 es va localitzar en una platja molt propera.
Caldrà esperar un temps per comprovar si les darreres reproduccions detectades a Catalunya són un fet aïllat o si, en canvi, representen l’inici de l’establiment d’una nova zona de reproducció de la tortuga babaua a la Mediterrània Occidental. En qualsevol dels casos, caldrà augmentar l’esforç en la detecció de rastres de femelles que surten del mar per a realitzar les postes i, en aquests casos, establir mesures de protecció dels nius, especialment si es localitzen en platges d’ús balneari.
Una espècie molt viatgera
La tortuga babaua és una de les set espècies de quelonis que actualment habiten el medi marí. Totes estan classificades com a amenaçades o en perill d’extinció. Els principals perills estan associats a alteracions de l’hàbitat –tant en el medi marí com a les zones de reproducció a les platges–, a la contaminació –tant la química de les aigües com la lumínica a les zones de reproducció– i a la captura accidental durant les activitats de pesca.
Aquests quelonis són molt viatgers i porten a terme grans migracions al llarg i ample de mars i oceans, mostrant una distribució cosmopolita, tot i que principalment nidifiquen a les platges de les regions de clima subtropical i temperat, com Oman, la costa est dels Estats Units i el Brasil, el Carib o les illes de Cap Verd. Només néixer, les tortugues inicien un viatge molt llarg, nedant entre 17 i 33 anys, fins que assoleixen la maduresa sexual i es reprodueixen en alta mar. Aleshores, les femelles tornen, normalment, a la platja on van néixer, i allà fan els seus nius. A la Mediterrània oriental es coneixen algunes poblacions reproductores estables, formades per entre 3.000 i 4.000 femelles adultes reproductores, bàsicament a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia.
Deu casos de reproducció a Catalunya
La tortuga babaua és una espècie relativament freqüent a la subconca occidental de la Mediterrània durant tot l’any, on exemplars juvenils i subadults troben una àrea d’alimentació molt important als grans prats de fanerògames marines.
La seva nidificació al litoral mediterrani occidental, des de la Provença fins a Andalusia, és un fet molt ocasional, tot i que existeix un creixent nombre d’episodis des de meitats del segle XIX. Des de 2006 s’han reportat deu intents anteriors de reproducció, cinc amb èxit, a la costa catalana, distribuïts entre la Selva i el Tarragonès. L’augment del nombre d’intents de reproducció dels darrers anys a la costa mediterrània occidental, incloent les illes Balears, Còrsega i Sardenya, s’ha associat a un increment progressiu de la temperatura, a causa del canvi climàtic. Al delta de l’Ebre solament es coneixia un cas de reproducció, al 1990, arran de la troballa d’un exemplar juvenil mort a les platges de l’hemidelta sud.
Crida a no manipular els exemplars
La presència de tortugues a les nostres platges és un fet extraordinari però creixent a Catalunya i d’una gran rellevància en el context dels esforços per protegir aquesta espècie amenaçada. El personal tècnic i de conservació insisteix a fer una crida a la col·laboració ciutadana i recorda que, en cas de trobar-ne, és molt important no manipular-les i avisar de seguida a Emergències de Catalunya a través del telèfon 112.
Les que surten a pondre són molt vulnerables i qualsevol interferència, com el soroll, el flaix de les fotografies, o la seva manipulació, pot causar que tornin a l’aigua i perdin la posta. Per això és important mantenir-se a distància mentre s’espera que arribi el personal especialitzat.
