El Consell Balear de l'Aigua informa favorablement de la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears fins al 2021

05/05/2015

Línia Verda

info@lineaverdemunicipal.com

El Consell Balear de l’Aigua ha informat favorablement, per 35 vots a favor i només un en contra, el Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) corresponent al segon cicle de planificació (2015-2021), donant compliment a l’establert a la directiva marc de l’aigua. Després d’aquest tràmit, el text serà ratificat en breu pel Consell de Govern i posteriorment serà remès al Ministeri d’Agricultura, Medi Ambient i Alimentació per tal que sigui aprovat pel Consell Nacional de l’Aigua i finalment pel Consell de Ministres. El PHIB es el document que ha de regir la preservació i l’aprofitament del domini públic hidràulic de la comunitat autònoma de les Illes Balears en els propers anys. 

Cal recordar que l’actual PHIB va ser aprovat el 2013 amb el consens majoritari de tots el sectors representats al Consell Balear del Aigua (33 vots a favor i 1 en contra). També va ser totalment ratificat per tots el representats del Consell Agrari Interinsular (100% dels representants); i va ser aprovat per amplíssima majoria al Consell Nacional de l’Aigua (77 vots a favor i 4 en contra). La revisió aprovada avui dóna compliment a la directiva marc de l’aigua, que estableix la necessitat de revisar la planificació hidrològica cada sis anys a partir de 2009, amb independència de la data de la seva aprovació inicial. 

Durant aquest segon període de tramitació, el termini d’exposició pública del PHIB es va tancar el passat 17 d’abril. S’han rebut un total de 20 al•legacions, davant de les 101 al•legacions que es varen rebre el 2013. Durant el tràmit de participació pública d’aquesta revisió s’han celebrat 7 sessions informatives amb la participació d’una cinquantena d’institucions i associacions. 

El conseller Biel Company ha presidit avui la reunió del Consell Balear de l’Aigua, òrgan constituït per representants de les Conselleries d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, d’Hisenda i Pressupostos, d’Economia i Competitivitat, de Salut, de tots els Consells Insulars, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), ajuntaments, organitzacions agràries, pesqueres i ramaderes, associacions de consumidors, entitats ecologistes, així com altres col·lectius professionals vinculats a la gestió de l’aigua i les infraestructures hídriques de la nostra comunitat autònoma, com el Col•legi Oficial d’Enginyers de Camins, el Col·legi Oficial d’Enginyers de Mines o l’Associació d’Empreses de Sondejos. 

Els principals objectius del nou pla aprovat són garantir el bon estat ecològic del domini públic hidràulic, satisfer la demanda d’aigua, protegint-ne la qualitat, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i fomentar un ús racional d’aquest recurs preuat. 

Company: “Consens majoritari” 

El conseller Biel Company ha destacat que “es tracta d’un pla realista , que busca un equilibri entre la protecció del recurs i la satisfacció de la demanda”. El titular d’Agricultura, Medi Ambient i Territori també s’ha mostrat satisfet pel “consens unànime dels sectors afectats a l’hora de votar a favor d’aquest pla”. 

El PHIB introdueix la figura de massa d’aigua en substitució del concepte unitat hidrogeològica utilitzat fins ara per classificar els recursos disponibles. En concret, es contemplen 90 masses d’aigua a les Illes Balears i es classifiquen en quatre categories en funció del seu estat ecològic. 

Entre els aspectes més destacats del nou PHIB, cal destacar també tot un seguit de mesures encaminades a garantir l’estat ecològic de l’aigua, com ara la reducció de l’extracció d’aigua de pou permesa per a consum domèstic, passant de 500 a 400 m3/any, o la prohibició de fer extraccions en els primers 200 metres de la costa per evitar la salinització dels aqüífers. També s’atorga la màxima protecció possible que recull la Llei d’Aigües a les 4.215,15 hectàrees qualificades actualment com a zones humides de les Illes Balears, i es recull la possibilitat de recuperar futures zones, com zones humides degradades i integrar-les dins d’un projecte urbà. 

A més, el PHIB manté els perímetres de protecció dels pous de subministrament urbà, així com la distància mínima entre captacions, que és de 100 metres, tal com indica la Llei d’Aigües. També fomenta l’ús de recursos alternatius (aigua regenerada i dessalada) per a determinats usos amb l’objectiu d’afavorir la recuperació i la millora dels recursos naturals. El PHIB també recull mesures encaminades a l’ús racional i a l’estalvi d’aigua, amb un objectiu de reducció de pèrdues en xarxa del 20 % abans de l’any 2021, impulsant que les noves edificacions incloguin aixetes d’estalvi d’aigua. 

Cal dir que en la revisió del Pla s’ha eliminat la possibilitat, que es recollia el 2013, d’atorgar concessions d’extracció d’aigua subterrània per a usos agrícoles i ramaders fins a un límit de 4 hectòmetres cúbics l’any.

Govern de les Illes Balears

Cerrar [X]Uso de cookies

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y recopilar datos estadísticos sobre hábitos de navegación. El uso de cookies es necesario para la notificación de incidencias. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede obtener más información, o bien conocer cómo cambiar la configuración, en nuestra Política de cookies