L´àguila peixatera torna a nidificar a les Pitiüses

L’àguila peixatera és un dels rapinyaires més escassos de tota la Mediterrània, en la segona meitat del segle passat va patir una gran recessió i es va convertir en l’espècie més amenaçada de tot l’Estat: va desaparèixer de les costes de la península Ibèrica, d’una gran part del litoral de les Balears, de Sardenya i d’altres illes. Sols se’n va mantenir una petita població a la costa nord de Mallorca i a la tramuntana de Menorca, a l’illa de Còrsega i a la costa del Marroc.

Els dos factors que més han afectat les àguiles han estat la persecució directa i l’electrocució. Fins als anys setanta, era relativament freqüent que les grans àguiles rebessin trets i, en algunes zones, els nius eren espoliats com a curiositat o per menjar-se’n els polls. Un factor encara més insidiós és l’electrocució: les àguiles solen posar-se en torres elèctriques, i ben sovint ho fan banyades, després de pescar, amb un risc molt elevat de morir electrocutades.

L’any 2007 el Govern va aprovar un pla de conservació de l’espècie per enfortir i donar continuïtat a diverses actuacions de protecció que havien estat establertes des dels anys vuitanta, tant per l’Administració com per les ONG de conservació. S’ha treballat per assegurar el respecte de l’espècie, la protecció efectiva de les zones de cria i de pesca i, especialment, la correcció de punts perillosos per a l’electrocució de les aus. Un conveni entre el Govern i ENDESA ha permès aïllar, en benefici de diverses espècies, 1.103 punts perillosos a totes les Balears.

L’evolució de la situació de conservació de l’espècie a la Mediterrània ha estat molt positiva: la població balear, que havia arribat a un mínim d’onze parelles els anys vuitanta, ha passat a vint-i-quatre en l’actualitat i s’han recuperat zones de nidificació a Cabrera, la costa d’Artà i Calvià. A Còrsega va passar de tres parelles l’any 1974 a una trentena a l’actualitat. Només al Marroc i Algèria l’evolució dels darrers anys és negativa, i l’espècie ha perdut el 20 % de punts de nidificació. D’altra banda, a Andalusia s’ha encetat un programa de reintroducció i actualment hi nidifiquen les primeres parelles.

La gran notícia s’ha produït enguany a l’illa d’Eivissa: en un penya-segat marí que no és convenient precisar una parella ha post per segon any consecutiu. L’any passat no hi va haver eclosió (cosa que sol passar amb aus inexpertes), però enguany un poll ha completat el seu desenvolupament i vola des de fa alguns dies per la zona, on convé mantenir el màxim de tranquil·litat. Probablement l’animal emprendrà una fase de dispersió, que el pot dur fins a la península o el continent, però la parella està ben assentada i és el nucli inicial perquè es torni a estendre per les costes d’Eivissa, Formentera i alguns illots. Val la pena destacar que el niu on han criat les àguiles és justament on havien nidificat per darrera vegada els anys setanta del segle passat; el niu vell s’havia desfet, i el personal de Medi Ambient l’havia refet per estimular l’assentament de les aus, com ha succeït, gràcies al finançament de la Fundació La Caixa.

L’àguila que s’allibera és un mascle nascut l’any 2006, al qual es va marcar amb un emissor i l’anella pel GOB l’any 2008, aparell que va perdre més tard. Va ser recollit el 10 de juliol, a la mar, davant el Barcarès, dèbil i amb problemes d’alimentació i plomatge. Al COFIB ha estat objecte de cures i s’ha recuperat i es confia que pugui adaptar-se de nou a la vida en llibertat.